domingo, 15 de abril de 2012

Fotomontatge 3:


Aquest fotomuntatge està realitzat a partir de collages de H. Höch, R. Hausmann i J. Heartfield. Ja que tots tres estan en el context on es va desenvolupar la segona Guerra Mundial, he decidit agafar una de les imatges de Heartfield on apareix el dictador A. Hitler i transformar-la usant el cos d’un dels personatges de l’artista Hannah Höch, ja que sol treballar amb una temàtica multicultural, cosa que crea una incongruència amb els ideals den Hitler.

Aquestes són les obres que he utilitzat per al meu fotomontatge:






Hannah Höch:


Hannah Höch (Gotha,1889-Berlín,1978) va ser una artista plàstica i fotògrafa alemanya que participà activament en el moviment dadaista berlinès i també s’associà a Novembergruppe, una organització d’artistes revolucionaris que visqueren en anys turbulents per a Alemanya.

Va desenvolupar la tècnica del fotomuntatge, que descobrí amb R. Hausmann al 1918 on començaren a tenir una nova concepció del cos de la dona i dels valors de gènere canviants en el seu país.

Les seves obres tracten temes culturals i feministes fins a temàtica andrògina sobre l’amor lèsbic. Höch crea unes composicions, de vegades amb un toc d’ironia i humor, de figures humanes en les que les faccions europees es mesclen amb les de cultures africanes o japoneses.

“La peculiaridad de la fotografía y las posibilidades de tratamiento de la misma han abierto un territorio nuevo y tremendamente fantástico para los creadores. Una maravillosa tierra virgen que tiene como primer requisito la carencia de inhibiciones, aunque no de disciplina.”
H. Höch

Fotomuntatge 2



He realitzat, a partir de diverses imatges de fotomuntatges de Haussmann i de Heartfield, un senzill fotomuntatge que tracta de seguir amb el mètode artístic de Heartfield, i amb la seva intenció d’obrir els ulls a la gent del seu voltant.

Per això he utilitzat com a imatge principal la de Hitler(del fotomuntatge: Adolph el Superhome), Afegint-hi les mans d’un fotomuntatge de Haussmann, i realizant amb petites imatges d’un altre fotomuntatge de Haussmann: Berlin 1930, un joc malabar al qual les mirades que participen en el joc, dins el reflex dels seus ulls, mostren imatges de segments de fotomuntatges de Heartfield, en la seva critica en contra del nazisme.

Així doncs, el missatge transmet el joc de circ al qual aquells que hi participen, són els mateixos que no volen adonar-se del que està passant.

El joc entre la consciencia i la ignorància, la mirada que no veu, la transparència de la realitat davant els ulls de la por.

Primer he realitzat els muntatges de les petites imatges que després acoblaria al joc.
Es pot veure com a dins els ulls hi ha muntatges de Heartfield.

Finalment aquesta és la imatge resultant de tot el procés:

John Heartfield

                                                    

L’Artista John Heartfield  dedicà la seva obra a la lluita en contra del moviment nazi.

El seu nom real era Helmut Hezrfelde, se’l va canviar per John Heartfield amb la intenció de manifestar el seu rebuig vers el regim nazi.

Heartfield és considerat un dels pioners en l’ús del fotomuntatge, involucrant aquesta practica amb el moviment dada, juntament amb altres artistes.
La seva obra doncs, converteix al fotomuntatge en una activa i potencial eina de protesta política durant la invasió nazi.

La obra de Heartfield juntament amb la d’altres artistes, era publicada al diari il·lustrat dels treballadors : AIZ.
Gran part de la seva obra, fotomuntatges en contra de la religió, capitalisme, i de l’Imperi Nazi, van ser publicats en aquest diari.
Posteriorment, la seu va haver de ser traslladada de Berlin a Praga amb l’arribada de Hitler al poder. Al 1938, fou tancada definitivament amb l’annexió de Txecoslovaquia l’imperi Nazi.
Tot i així, la seva obra va seguir arribant a diversos sectors socials, inclús cuan va estar reclús a diversos camps de concentració a Anglaterra.
Va realitzar innombrables exposicions arreu d’Europa, com a la Unió Soviètica, o Amsterdam.


El factor clau de l’obra de Heartfield és el poder que pren la reivindicació política en l’activitat artística, fent també característic d’aquesta protesta al moviment dada, considerat una nova forma de treballar que va en contra l’allò establert i que rebutja les convencions.

La metàfora visual és el principal recurs de la seva obra. Practica amb narracions senzilles, amb la intenció transparent i directa d’obrir els ulls a la societat.
El missatge es trencador i no s’amaga rere eufemismes visuals.


La majoria dels seus fotomuntatges, retallant i enganxant imatges amb una cura i precisió excel·lents, contenen imatges de Hitler, de l’esvàstica nazi, o d’escenes de crueltat o violència.

Es tracta d’una producció molt característica d’un moment polític concret.




L'OBRA:




Fotomuntatge


Fotomuntatge:

El fotomuntatge que he realitzat consisteix en intentar reproduir una obra de Hausmann, a través de fotografies  d'altres obres de l'artista. Utilitzant així, la tècnica que creà el mateix artista dadaista.

Obres que he utilitzat per dur-lo a terme:



Obra que he intentat reproduir

Obres que he fet servir per realitzar el fotomuntatge

Raoul Hausmann:


L'artista i escriptor austríac nascut l'any 1886, va ser una de les figures més influents i reconegudes del moviment Dadà.
Durant la seva carrera artística, Hausmann creà tota mena de collages experimentals i poesies sonores que van exercir una profunda influència a l'avantguarda europea posterior a la Primera Guerra Mundial. A més a més, va fundar junt a Richard Huelsenbeck, el club Dadà de Berlín.

Però un dels fets més destacats en la vida de l'artista, fou el descobriment del fotomuntatge. La tècnica que més es va usar durant el moviment Dadà i que fins i tot inspirà a obres posteriors.


"Fue como un destello: se podría - lo vi instantáneamente - hacer fotos, únicamente montando trozos de fotografías. En septiembre, ya de regreso en Berlín, comencé a darme cuenta de esta nueva visión, y utilicé fotografías de la prensa y el cine."
                                                                                                                   Hausmann, 1958